Digigraphie® by Epson. Segell de qualitat ?

A GraficArtPrints creiem que el millor reconeixement a la nostra feina ens el proporcionen els nostres clients diàriament amb la seva confiança. Tot i així, essent professionals en impressió i curiosos per naturalesa, ens preguntem què hi havia al darrere dels títols de Certified Studio by Hahnemühle i Digigraphie® by Epson.

Epson Digigraphie® vs. Hahnemühle Certified Studio

La diferència de requisits per a l’obtenció dels dos títols és abismal. Mentre Hahnemühle posa l’accent en el coneixement tècnic i proficiència en el treball, Epson es limita a obligar a l’estudi a adquirir una determinada impressora (Epson, per suposat), model de la qual va canviant segons el que toqui vendre en cada moment, firmar una mera declaració d’intencions i efectuar el pagament d’una gens menyspreable quantitat.

El certificat per part de Hahnemühle s’obté de forma totalment gratuïta, previ examen teòric i després que un responsable del fabricant alemany hagi visitat personalment les instal·lacions de l’estudi i avaluat els coneixements del responsable.

El tracte rebut de les dues companyies és també antagònic. Mentre Hahnemühle respon amb personalitat i rapidesa, la nostra experiència amb Epson s’assembla al tracte que puguin oferir les companyies telefòniques quan vols donar de baixa el servei.

Perquè quedi clara la nostra posició i evitar especulacions, cal dir que GraficArtPrints és usuari de tecnologia Epson, és un Certified Studio by Hahnemühle des del mes d’abril de 2013, i que la informació pel que fa als requisits necessaris per a l’obtenció del segell Digigraphie®, ha estat brindada per Epson Ibèrica, S.A.U.

Digigraphie®

L’invent del segell Digigraphie® by Epson es remunta a l’any 2003, sent registrat per Epson França.

A part de l’interès comercial de la pròpia marca a crear un concepte que permetés incrementar les vendes dels seus productes, la filosofia inicial del mateix, era donar un valor afegit a les impressions, certificant el nombre de còpies impreses d’una particular edició limitada, a més de fer constar les tintes i paper utilitzat.

En el moment de la creació del terme Digigraphie® i durant un llarg període de temps, els papers “certificats“ eren només de marca Epson. Un principi descoratjador per als tallers que utilitzàvem papers d’alta qualitat procedents d’altres fabricants. Vaja, que naixia amb mal peu. Semblava més una estratègia d’Epson per augmentar les vendes dels seus papers que per certificar la veritable qualitat i permanència d’una edició.

Actualment, la llista de papers “certificats“ no ha tingut més remei que estendre a altres fabricants com Hahnemühle o Canson Infinity, aquest darrer marca francesa, com Digigraphie®.

Deixar fora d’aquesta llista a papers americans de gran qualitat com Museo, Moab o Pictorico, posava de manifest que Digigraphie® no aspirava a formar part de l’àmbit internacional, sinó més aviat Europeu, per no esmentar la manca de saber fer amb els americans , reals pioners en la impressió giclée.

Requisits per convertir-se en un taller Digigraphie®

D’aquests requisits es dedueix el següent:

Només és una Digigraphie® la impressió que realitza una impressora Epson autoritzada, en qualsevol dels papers certificats per Epson, després que el propietari d’aquesta impressora hagi satisfet l’import corresponent. No és una Digigraphie® la impressió que realitza una impressora Epson autoritzada , en qualsevol dels papers certificats per Epson, si el propietari d’aquesta impressora no satisfà l’import corresponent.

Pot donar-se la paradoxa que, algun dels laboratoris que actualment compten amb el segell Diggigraphie® hagin estat reconeguts com a tals amb una impressora, la qual estigui actualment descatalogada o obsoleta, mentre que altres laboratoris que disposin d’una maquinària més actual, no hagin mostrat cap interès per satisfer l’impost per adquirir el segell Digigraphie®.

El fet d’anomenar el software “Mirage QA para Digigraphie®” també és confús ja que Mirage és un programa / RIP d’impressió, que res té a veure amb la millora de qualitat, sinó amb la productivitat, amb mòduls extres com el de realització de perfils ICC per al Spectroproofer d’Epson.

A més de l’enunciat “Epson Digigraphie®“, en el relleu en sec que s’aplica a la impressió també apareix el nom del laboratori o artista que l’ha processat. A l’artista d’aquesta obra ha d’emetre un “Certificat“ on constaran les dades de la mateixa, edició, paper utilitzat, etc … Bé, a aquest document emès per l’artista sempre se l’ha anomenat “Certificat d’Autenticitat“ i és molt anterior a l’aparició del terme Digigraphie®. En realitat no calia que vinguessin terceres parts a “certificar” alguna cosa del que l’únic responsable, és l’emissor del certificat, és a dir: l’artista.

Des dels inicis de GraficArtPrints, -si els artistes ho autoritzen-, tenim la possibilitat d’aplicar un relleu en sec per signar el nostre treball. Com taller d’impressió, som usuaris de materials proporcionats pels fabricants. Davant de qualsevol reclamació futura, el nostre segell indicaria la nostra autoria i podríem actuar de reclamants davant dels fabricants. El fet de posseir nosaltres mateixos un relleu en sec, ens fa coneixedors de l‘allunyada que està la sol·licitud d’390,00 € per part d’Epson per servir aquesta petita premsa.

D’altra banda, a la declaració d’intencions que Epson fa signar a l’estudi sol·licitant se l’anomena “Contrate de Procediment Ètic” i en un dels seus articles es pot llegir el següent:

“Si en una sèrie definida, es canvia el model d’impressora, paper o format de l’obra, és obligatori que això es converteixi en objecte d’una nova sèrie. L’artista es compromet a no superar el nombre de tiratge d’impressió determinat, tal com s’indica en el certificat Digigraphie® donat a cada adquiridor d’una obra “.

No us sembla aquest paràgraf una porta oberta a realitzar totes les impressions que es vulguin en el futur d’una mateixa imatge? D’aquestes paraules s’entén que, el sol fet de canviar d’impressora o grandària, ja s’ha de considerar una edició totalment nova.

Ètica

Per exemple, un autor publica una “edició limitada“ i la certificació a un màxim de 100 exemplars amb la impressora A, equipada amb tintes B, paper C i a tamany D.

Aquestes “edicions limitades” normalment es realitzen segons demanda i en alguns casos (o en la majoria d’ells), les variables A i B arribaran a la seva fi de vida, abans d’haver imprès la totalitat d’exemplars d’una edició.

Què ha de fer un artista quan necessita imprimir l’exemplar número 99 i cap taller d’impressió treballi ja amb la impressora A (per obsoleta) o s’hagi modificat la formulació de les tintes B ?

Segons el Contrate de Procediment Ètic descrit anteriorment, entenem que ha de començar una nova edició limitada. Diguem altra edició exacta o no, de la mateixa mida i nombre d’exemplars, ja que les variables A i B seran diferents. És aquest el procediment ètic al qual Epson posa nom?

Ignorem quin és el procediment de Digigraphie® by Epson en altres països, però pel procediement d’Epson Ibèrica S.A.U. només podem pensar que Digigraphie® és només una estratègia de màrqueting per augmentar les vendes dels seus papers i impressores.

Potser Digigraphie® va néixer amb la bona intenció de certificar la qualitat dels estudis d’impressió professionals. Actualment, també ofereixen el pack a particulars desitgin aplicar el segell a les seves impressions personals, per cert, amb impressores no autoritzades a professionals. Serà que ja no queden professionals a qui vendre’ls l’invent?