Qualitat, permanència, societat de consum i pedants del giclée

Recentment, en un portal nord-americà de venda d’obra gràfica online, em vaig sobresaltar en observar la descripció tècnica que oferia un fotògraf, suposadament ” fineart “, de les impressions giclée que oferia : ” Impreses en paper Epson Brillant, Lustre o amb Base Fibra de qualitat arxiu. Nosaltres Produïm Còpies Fotogràfiques d’Alta Gamma per mitjà de la impressora inkjet Epson 7900. Fem servir tintes Epson Ultrachrome ® HDR per aconseguir una estabilitat d’arxiu superior a 100 anys i també l’Imageprint Rip (per tramat i fidelitat de color) per aconseguir les més exquisides impressions FineArt, amb el gamut de color més ampli, qualitat museu, en edició limitada, de la Terra”.

D’una banda, el 70% del missatge es podria qualificar de veraç, però dins del abundant text, el qual pot aclaparar al possible comprador o públic en general, hi ha algunes inexactituds, potser degudes a una certa ignorància o unes ganes desmesurades d’inflar el missatge i crear confusió, per no esmentar el pedant que sona que ell mateix digui de si mateix, que produeix les “… més exquisides impressions de la Terra” .

La varietat de papers de l’oferta ja mostra indicis de no ser molt seriós en els plantejaments, ja que la permanència d’una impressió giclée la proporciona, a més de les tintes utilitzades, el paper on es produeix la impressió i per tant una dada variable depenent del paper utilitzat.

Entenc que el fet de nomenar la impressora utilitzada té el seu origen en els inicis del giclée, quan Epson va llançar al mercat la llegendària Stylus Pro 9600. Després de totes les proves i desenvolupaments que havien impulsat Graham Nash i altres amb les impressores Iris, el llançament de la 9600 significava que, per fi , havia arribat la tecnologia capaç de realitzar impressions de gran qualitat amb permanència de 75 anys o més. És per aquest motiu que es nomenava la impressora com a fet diferencial entre el que hi havia disponible fins llavors. Actualment , utilitzar l’últim model d’impressora no és garantia de més qualitat. Epson i altres marques professionals de la impressió acostumen a llançar un “nou” producte cada dos o tres anys, de manera que nomenar la impressora utilitzada és més fruit de la pedanteria, per donar a conèixer que es té “l’últim”, que al una descripció literal de la tecnològica utilitzada. Com a conservacionista, estic en contra del consum irresponsable. Les grans marques, llancen de tant en tant una suposada “novetat” perquè entrem en la voràgine del “comprar i llençar” . Per no entrar en el tema de l’obsolescència programada dels instruments que adquirim, perquè deixin de funcionar després de certs cicles.

Només per mostrar com a exemple, la forma de funcionar d’Epson en aquest cas , per canviar els negres mat / foto de la Stylus Pro 9600, Epson proposava malbaratar una gran quantitat de tinta, diners i temps en un molest procés. Però el que no tots els usuaris d’aquesta màquina sabien, és que hi havia una forma de realitzar el canvi molt més ràpid i econòmic, conegut pel mètode sud-africà. Doncs bé, en els models immediatament posteriors, Epson va anul·lar totalment la possibilitat de realitzar aquesta operació.

Pel que fa a les tintes Ultrachrome ® i en particular a les HDR, també és un tema que crea confusió al públic i als mateixos artistes, ja que en general es creu erròniament que l’última gamma de tintes (HDR) és la millor i la de més permanència, quan en realitat és la mateixa que la Ultrachrome K3 amb dos matisos més (taronja i verd). (Més informació sobre les tintes HDR i les Ultrachrome les trobareu aquí).

Seguint amb la cita del fotògraf “fineart” i el motiu pel qual he sentit l’impuls d’escriure aquestes línies és quan assigna a Imageprint Rip, el fet segons les seves paraules d’“aconseguir les més exquisides impressions FineArt, amb el gamut de color més ampli, qualitat museu, en edició limitada, de la Terra”.

Bàsicament , ImageprintRip és un programari que ploteja la informació d’un arxiu digital i el converteix en dades més fluides per augmentar la productivitat d’una impressora. En principi, un Rip té més en comú amb els tallers d’impressió de grans llenços i banners per a publicitat que amb els tallers dedicats a la reproducció d’Art.

“… exquisides impressions FineArt” és una frase subjectiva, opinable, i en cap cas assignable a l’ús o no d’un Rip.

“… amb el gamut de color més ampli”, encara que el Rip maneja el gamut, la suposada millora del mateix no és assignable al seu ús. El gamut, d’una banda, ve donat per la maquinària i materials utilitzats, amb l’ajuda d’uns “arxius de dades” als quals anomenem perfils de color, específics a aquests dispositius de sortida. Per aconseguir el gamut més ampli possible d’una combinació donada de maquinaria i materials (impressora, tintes, paper) són imprescindibles aquests perfils de color específics per a cada element utilitzat en tota la cadena de producció. L’ImageprintRip, per descomptat té el seu propi generador de perfils de color de sortida, ja que sense ells no podria treballar, però en cap cas augmenta el gamut.

En definitiva, el missatge que desprèn aquesta cita és que “les més exquisides impressions FineArt, amb el gamut de color més ampli , qualitat museu, en edició limitada, de la Terra”, es deuen a l’ús d’ImageprintRip. Res més lluny de la realitat.

L’objectiu que persegueix l’art no és convertir-se en una inversió econòmica. Art és sentir, estar viu. Una impressió giclée, diguem que és un tros de paper amb un detall i reproducció de color extraordinari d’una obra creada per un artista, que ens pot sacsejar l’ànima. Si a més a més, podem multiplicar les ànimes sacsejades, Visca el Giclée ! La permanència té una importància relativa, més encara quan la vida d’una impressió giclée superarà a la del seu propietari.

Amb incontrolable impuls, vaig remetre una nota al pedant autor de tal descripció, indicant-li que per aconseguir una exquisida impressió FineArt Giclée, amb ampli gamut i de qualitat museu, no necessitava d’un Rip, ni tan sols d’impressora, només havia de vessar -des de certa alçada- unes gotes de tinta negra sobre un bon paper fineart, i obtindria una impressió qualitat museu i ampli gamut. La seva resposta va ser: “very true”.